EL DISSENYADOR ESCÈNIC COM A INTÈRPRET I PRESERVADOR DE LA CULTURA LOCAL: SLOWDESIGN

El dissenyador s’entén com el professional capaç de trobar solucions reals creatives.

36-BallBastons.jpg

El dissenyador que s’emmarca en el quadre del slowdesign, a més a més, busca aquestes solucions creatives tenint en compte utilitzar les eines que el territori i la societat que l’habita, incloent-hi la seva cultura, hàbits, història i demés, en rebin un benefi ci tant sigui directe com indirecte. Tant és així, que les propostes sorgides des del moviment slowdesign solen tenir unes característiques comunes que van des de la concepció del disseny com un sol projecte global, en tant que contempla l’existència d’una coherència dissenyística que va des de la cadira on seiem i en com l’utilitzem fins a la tipografia de la portada del diari que llegim, i donat que s’entén que cada problemàtica té diferent solució tenint el compte els seus usuaris concrets, el lloc concret on s’esdevé o el moment on es troba, al mateix temps que es dóna per suposat que la millor solució és sempre la més senzillament efi cient.

Continue reading “EL DISSENYADOR ESCÈNIC COM A INTÈRPRET I PRESERVADOR DE LA CULTURA LOCAL: SLOWDESIGN”

EL DISSENYADOR ESCÈNIC COM A INTÈRPRET I PRESERVADOR DE LA CULTURA LOCAL: SLOWDESIGN

DISSENY I TERRITORI

El disseny, bé com a procès, bé com a resultat, ens envolta i condiciona constantment. Els nostres hàbits i la nostra vida es veuen condicionats i modificats pels espais que ocupem i els objectes que utilitzem i la possibilitat d’intervenir sobre aquests és una via per arribar als objectius que puguem proposar-nos, com per exemple, millorar la nostra qualitat de vida i fer-ho en l’entorn que triem.

D’altra banda, el lloc on vivim, el nostre territori envolvent, determina també les nostres accions, el nostre ritme, les nostres possibilitats de créixer, la nostra estabilitat, les nostres relacions, el nostre estat d’ànim i molts altres punts que queden subjugats a l’elecció, si hem pogut escollir-ho, de viure al lloc on ho fem.

Així doncs, des d’una perspectiva de respecte i de deute amb el territori, el concepte de Disseny i Territori, caminant de la mà del moviment slowdesign, proposa treballar el territori en clau dissenyística per tal de desenvolupar projectes win-win-win, és a dir, on hi guanyi el disseny com a eina, el territori com a agent a preservar i l’usuari com a habitant saludablement actiu i lliure.

DISSENY I TERRITORI

ZONIFICACIÓ I PERCEPCIÓ MULTISENSORIAL

Cal acalarir que, en aquest post, la paraula públic és totalment precisa, excloient així variants com públic-actor, actors externs, actor inconscient,… Així doncs, per públic entenc, almenys aquest cop, aquella persona que, sense haver participat en cap moment del procés creatiu, es troba conscientment davant una peça escènica.

Sembla evident que l’escenografia ens ajuda, com a públic, a intuir com hem de relacionar-nos amb l’obra que se’ns presenta.

La zonificació de l’espai l’acostumem a trobar treballada amb la presència d’elements, més o menys evidents, que es distribuixen per l’espai: escenaris, seients, objectes varis…. També amb la il·luminació de l’espai per sectors o, si hi ha so, dirigint aquest cap a les zones d’interés. En altres ocasions, la pròpia acció actoral serà la qui conduirà el públic a la posició que consideri i, ja en casos aparentment més evidents, la pròpia arquitectura o topografia de l’espai en serà l’orientadora.

Continue reading “ZONIFICACIÓ I PERCEPCIÓ MULTISENSORIAL”

ZONIFICACIÓ I PERCEPCIÓ MULTISENSORIAL

ESCENOGRAFIA COMUNICATIVA: CREAR I PERCEBRE ESTÍMULS

Aquest post s’encara a tractar l’escenografia com l’atmosfera o context que facilita i/o enriqueix el missatge, la dramatúrgia, que el dramaturg vol emetre al receptor (i viceversa si arribés el cas).

Partim de diferents premises:

1. El context que es vol generar té com a un dels objectius principals la comunicació i ho fa treballant en l’estimulació i percepció dels sentits, és a dir, el treball de l’univers estètic.

2. Per a que un sistema comunicatiu sigui eficaç cal que el llenguatge entre els participants de l’acte comunicatiu sigui el mateix o, en defecte, sigui suficientment intuïtiu com per a entendre’s.

3. La comunicació no verbal s’estructura també en símbols i signes que, igual que en la comunicació verbal, són propis de cada comunitat o grup i poden ser diferents els uns dels altres.

Continue reading “ESCENOGRAFIA COMUNICATIVA: CREAR I PERCEBRE ESTÍMULS”

ESCENOGRAFIA COMUNICATIVA: CREAR I PERCEBRE ESTÍMULS

FROM CRADLE TO CRADLE *

En relació a l’ecoescenografia i la postescenografia

En la mateixa mesura que pretenem produïr dissenys sostenibles, cal tenir en compte que no vivim en una era sostenible i, per tant, una possibilitat és que haguem de tornar enrere i desfer una part del dany que ja hem fet al medi ambient.

D’alguna manera, aquesta afirmació rau en un desig de ser més que sostenibles dins la nostra pràctica del disseny, que també tracta de ser proactius, generant una cosa que funcioni tant per al nostre planeta com per al nostre benestar.

Per tant, no es tracta només de prendre decisions ecològiques respecte al material a emprar en els nostres projectes com és l’elecció dels materials adequats, treballar amb productes i productors locals, mantenir el consum d’energia al mínim; sinó també de pensar en allò que passa amb els nostres projectes després de l’etapa preliminar.

Continue reading “FROM CRADLE TO CRADLE *”

FROM CRADLE TO CRADLE *