ESCENOGRAFIA MULTISENSORIAL. L’EXEMPLE EN GUILLEM TELL, L’ÒPERA.

Intentar narrar sense parlar, sense cantar, sense ballar: només a través del gust i el tacte.

guillemtell.jpg

Continue reading “ESCENOGRAFIA MULTISENSORIAL. L’EXEMPLE EN GUILLEM TELL, L’ÒPERA.”

Advertisements
ESCENOGRAFIA MULTISENSORIAL. L’EXEMPLE EN GUILLEM TELL, L’ÒPERA.

PERCEPCIÓ ANIMAL, COMUNICACIÓ HUMANA.

La percepció animal es basa en la recepció d’estímuls a través dels diferents òrgans sensorials. Com més estímuls som capaços de desxifrar, més informació tenim respecte al que se’ns presenta.

Com en tot sistema comunicatiu, per transmetre un missatge entre emissor i receptor cal un calaix de referències comunes que ens permetin descodificar signes i símbols de manera que la informació arribi tan fidelment com es pugui.

Continue reading “PERCEPCIÓ ANIMAL, COMUNICACIÓ HUMANA.”

PERCEPCIÓ ANIMAL, COMUNICACIÓ HUMANA.

I ZANNI. Introducció (1/3)

Durant el mes de desembre es pot veure al Cafè del Teatre de l’Escorxador de Lleida el projecte I ZANNI dins el marc de la Mostra d’Arts Escèniques Josep Fonollosa.

i-zanni_blog

Referents populars. Comedia dell’arte. Zanni. Arlecchino. Brighella. Colombina. Pedrolino.

(Territori. Ponent. Paisatge. Artesania. Referents populars. Nick Cave. Kukeri. Post-escenografia. Arts escèniques. Disseny escènic. Ecologia. RRR.)

Continue reading “I ZANNI. Introducció (1/3)”

I ZANNI. Introducció (1/3)

EL DISSENYADOR ESCÈNIC COM A INTÈRPRET I PRESERVADOR DE LA CULTURA LOCAL: SLOWDESIGN

El dissenyador s’entén com el professional capaç de trobar solucions reals creatives.

36-BallBastons.jpg

El dissenyador que s’emmarca en el quadre del slowdesign, a més a més, busca aquestes solucions creatives tenint en compte utilitzar les eines que el territori i la societat que l’habita, incloent-hi la seva cultura, hàbits, història i demés, en rebin un benefi ci tant sigui directe com indirecte. Tant és així, que les propostes sorgides des del moviment slowdesign solen tenir unes característiques comunes que van des de la concepció del disseny com un sol projecte global, en tant que contempla l’existència d’una coherència dissenyística que va des de la cadira on seiem i en com l’utilitzem fins a la tipografia de la portada del diari que llegim, i donat que s’entén que cada problemàtica té diferent solució tenint el compte els seus usuaris concrets, el lloc concret on s’esdevé o el moment on es troba, al mateix temps que es dóna per suposat que la millor solució és sempre la més senzillament efi cient.

Continue reading “EL DISSENYADOR ESCÈNIC COM A INTÈRPRET I PRESERVADOR DE LA CULTURA LOCAL: SLOWDESIGN”

EL DISSENYADOR ESCÈNIC COM A INTÈRPRET I PRESERVADOR DE LA CULTURA LOCAL: SLOWDESIGN

DISSENY I TERRITORI

El disseny, bé com a procès, bé com a resultat, ens envolta i condiciona constantment. Els nostres hàbits i la nostra vida es veuen condicionats i modificats pels espais que ocupem i els objectes que utilitzem i la possibilitat d’intervenir sobre aquests és una via per arribar als objectius que puguem proposar-nos, com per exemple, millorar la nostra qualitat de vida i fer-ho en l’entorn que triem.

D’altra banda, el lloc on vivim, el nostre territori envolvent, determina també les nostres accions, el nostre ritme, les nostres possibilitats de créixer, la nostra estabilitat, les nostres relacions, el nostre estat d’ànim i molts altres punts que queden subjugats a l’elecció, si hem pogut escollir-ho, de viure al lloc on ho fem.

Així doncs, des d’una perspectiva de respecte i de deute amb el territori, el concepte de Disseny i Territori, caminant de la mà del moviment slowdesign, proposa treballar el territori en clau dissenyística per tal de desenvolupar projectes win-win-win, és a dir, on hi guanyi el disseny com a eina, el territori com a agent a preservar i l’usuari com a habitant saludablement actiu i lliure.

DISSENY I TERRITORI

DISSENY ESCÈNIC COM A EINA I ESTRATÈGIA EN L’ESPAI EDUCATIU/ CANVIS DE MODELS (II)

Sembla, escoltant una part dels receptors de projectes escènics, que ens trobem en un moment de difícil connexió lingüística, i no fico al sac tot tipus de projectes escènics sinó que penso sobretot en projectes de creadors que s’esforcen en generar propostes alternatives, molt creatives, innovadores i tant diferents com necessàries.

En alguns casos, entre creador i receptor hi ha un esboranc que dificulta la transmissió de missatges. Ens trobem en que part del públic habitual de les arts escèniques no ha connectat amb la manera de transmetre de les noves dramatúrgies o els nous formats i, cansats o poc incentivats per intentar-ho -i amb molt dret- s’han desconnectat d’aquests nous projectes.

Continue reading “DISSENY ESCÈNIC COM A EINA I ESTRATÈGIA EN L’ESPAI EDUCATIU/ CANVIS DE MODELS (II)”

DISSENY ESCÈNIC COM A EINA I ESTRATÈGIA EN L’ESPAI EDUCATIU/ CANVIS DE MODELS (II)