ESCENOGRAFIA MULTISENSORIAL. L’EXEMPLE EN GUILLEM TELL, L’ÒPERA.

Intentar narrar sense parlar, sense cantar, sense ballar: només a través del gust i el tacte.

guillemtell.jpg

Continue reading “ESCENOGRAFIA MULTISENSORIAL. L’EXEMPLE EN GUILLEM TELL, L’ÒPERA.”

Advertisements
ESCENOGRAFIA MULTISENSORIAL. L’EXEMPLE EN GUILLEM TELL, L’ÒPERA.

PERCEPCIÓ ANIMAL, COMUNICACIÓ HUMANA.

La percepció animal es basa en la recepció d’estímuls a través dels diferents òrgans sensorials. Com més estímuls som capaços de desxifrar, més informació tenim respecte al que se’ns presenta.

Com en tot sistema comunicatiu, per transmetre un missatge entre emissor i receptor cal un calaix de referències comunes que ens permetin descodificar signes i símbols de manera que la informació arribi tan fidelment com es pugui.

Continue reading “PERCEPCIÓ ANIMAL, COMUNICACIÓ HUMANA.”

PERCEPCIÓ ANIMAL, COMUNICACIÓ HUMANA.

I ZANNI. Introducció (1/3)

Durant el mes de desembre es pot veure al Cafè del Teatre de l’Escorxador de Lleida el projecte I ZANNI dins el marc de la Mostra d’Arts Escèniques Josep Fonollosa.

i-zanni_blog

Referents populars. Comedia dell’arte. Zanni. Arlecchino. Brighella. Colombina. Pedrolino.

(Territori. Ponent. Paisatge. Artesania. Referents populars. Nick Cave. Kukeri. Post-escenografia. Arts escèniques. Disseny escènic. Ecologia. RRR.)

Continue reading “I ZANNI. Introducció (1/3)”

I ZANNI. Introducció (1/3)

DISSENY I TERRITORI

El disseny, bé com a procès, bé com a resultat, ens envolta i condiciona constantment. Els nostres hàbits i la nostra vida es veuen condicionats i modificats pels espais que ocupem i els objectes que utilitzem i la possibilitat d’intervenir sobre aquests és una via per arribar als objectius que puguem proposar-nos, com per exemple, millorar la nostra qualitat de vida i fer-ho en l’entorn que triem.

D’altra banda, el lloc on vivim, el nostre territori envolvent, determina també les nostres accions, el nostre ritme, les nostres possibilitats de créixer, la nostra estabilitat, les nostres relacions, el nostre estat d’ànim i molts altres punts que queden subjugats a l’elecció, si hem pogut escollir-ho, de viure al lloc on ho fem.

Així doncs, des d’una perspectiva de respecte i de deute amb el territori, el concepte de Disseny i Territori, caminant de la mà del moviment slowdesign, proposa treballar el territori en clau dissenyística per tal de desenvolupar projectes win-win-win, és a dir, on hi guanyi el disseny com a eina, el territori com a agent a preservar i l’usuari com a habitant saludablement actiu i lliure.

DISSENY I TERRITORI

HA DE DEPENDRE EL LLENGUATGE ESTÈTIC DE LES POSSIBLES REFERÈNCIES DELS RECEPTORS? (Com passa amb el llenguatge verbal)

El llenguatge escenogràfic es composa mitjançant símbols i signes emesos pels creadors i reconeixibles, o no,  pel públic.

Quan un creador escenogràfic utilitza el llenguatge no verbal per a composar el context on es desenvolupa l’acció, coneix el seu receptor i el seu llenguatge, o si més no, hauria de tendir a intentar-ho. Com a resultat, el creador genera contextos que prenen els referents del públic per tal de comunicar-los el que el projecte necessita que sigui transmés.

slide_ratafia-604x270

Continue reading “HA DE DEPENDRE EL LLENGUATGE ESTÈTIC DE LES POSSIBLES REFERÈNCIES DELS RECEPTORS? (Com passa amb el llenguatge verbal)”

HA DE DEPENDRE EL LLENGUATGE ESTÈTIC DE LES POSSIBLES REFERÈNCIES DELS RECEPTORS? (Com passa amb el llenguatge verbal)

ZONIFICACIÓ I PERCEPCIÓ MULTISENSORIAL

Cal acalarir que, en aquest post, la paraula públic és totalment precisa, excloient així variants com públic-actor, actors externs, actor inconscient,… Així doncs, per públic entenc, almenys aquest cop, aquella persona que, sense haver participat en cap moment del procés creatiu, es troba conscientment davant una peça escènica.

Sembla evident que l’escenografia ens ajuda, com a públic, a intuir com hem de relacionar-nos amb l’obra que se’ns presenta.

La zonificació de l’espai l’acostumem a trobar treballada amb la presència d’elements, més o menys evidents, que es distribuixen per l’espai: escenaris, seients, objectes varis…. També amb la il·luminació de l’espai per sectors o, si hi ha so, dirigint aquest cap a les zones d’interés. En altres ocasions, la pròpia acció actoral serà la qui conduirà el públic a la posició que consideri i, ja en casos aparentment més evidents, la pròpia arquitectura o topografia de l’espai en serà l’orientadora.

Continue reading “ZONIFICACIÓ I PERCEPCIÓ MULTISENSORIAL”

ZONIFICACIÓ I PERCEPCIÓ MULTISENSORIAL