PERCEPCIÓ ANIMAL, COMUNICACIÓ HUMANA.

La percepció animal es basa en la recepció d’estímuls a través dels diferents òrgans sensorials. Com més estímuls som capaços de desxifrar, més informació tenim respecte al que se’ns presenta.

Com en tot sistema comunicatiu, per transmetre un missatge entre emissor i receptor cal un calaix de referències comunes que ens permetin descodificar signes i símbols de manera que la informació arribi tan fidelment com es pugui.

Continue reading “PERCEPCIÓ ANIMAL, COMUNICACIÓ HUMANA.”

PERCEPCIÓ ANIMAL, COMUNICACIÓ HUMANA.

I ZANNI. Introducció (1/3)

Durant el mes de desembre es pot veure al Cafè del Teatre de l’Escorxador de Lleida el projecte I ZANNI dins el marc de la Mostra d’Arts Escèniques Josep Fonollosa.

i-zanni_blog

Referents populars. Comedia dell’arte. Zanni. Arlecchino. Brighella. Colombina. Pedrolino.

(Territori. Ponent. Paisatge. Artesania. Referents populars. Nick Cave. Kukeri. Post-escenografia. Arts escèniques. Disseny escènic. Ecologia. RRR.)

Continue reading “I ZANNI. Introducció (1/3)”

I ZANNI. Introducció (1/3)

HA DE DEPENDRE EL LLENGUATGE ESTÈTIC DE LES POSSIBLES REFERÈNCIES DELS RECEPTORS? (Com passa amb el llenguatge verbal)

El llenguatge escenogràfic es composa mitjançant símbols i signes emesos pels creadors i reconeixibles, o no,  pel públic.

Quan un creador escenogràfic utilitza el llenguatge no verbal per a composar el context on es desenvolupa l’acció, coneix el seu receptor i el seu llenguatge, o si més no, hauria de tendir a intentar-ho. Com a resultat, el creador genera contextos que prenen els referents del públic per tal de comunicar-los el que el projecte necessita que sigui transmés.

slide_ratafia-604x270

Continue reading “HA DE DEPENDRE EL LLENGUATGE ESTÈTIC DE LES POSSIBLES REFERÈNCIES DELS RECEPTORS? (Com passa amb el llenguatge verbal)”

HA DE DEPENDRE EL LLENGUATGE ESTÈTIC DE LES POSSIBLES REFERÈNCIES DELS RECEPTORS? (Com passa amb el llenguatge verbal)

DISSENY ESCÈNIC COM A EINA I ESTRATÈGIA EN L’ESPAI EDUCATIU/ CANVIS DE MODELS (II)

Sembla, escoltant una part dels receptors de projectes escènics, que ens trobem en un moment de difícil connexió lingüística, i no fico al sac tot tipus de projectes escènics sinó que penso sobretot en projectes de creadors que s’esforcen en generar propostes alternatives, molt creatives, innovadores i tant diferents com necessàries.

En alguns casos, entre creador i receptor hi ha un esboranc que dificulta la transmissió de missatges. Ens trobem en que part del públic habitual de les arts escèniques no ha connectat amb la manera de transmetre de les noves dramatúrgies o els nous formats i, cansats o poc incentivats per intentar-ho -i amb molt dret- s’han desconnectat d’aquests nous projectes.

Continue reading “DISSENY ESCÈNIC COM A EINA I ESTRATÈGIA EN L’ESPAI EDUCATIU/ CANVIS DE MODELS (II)”

DISSENY ESCÈNIC COM A EINA I ESTRATÈGIA EN L’ESPAI EDUCATIU/ CANVIS DE MODELS (II)

DISSENY ESCÈNIC COM A EINA I ESTRATÈGIA EN L’ESPAI EDUCATIU/ CANVIS DE MODELS (I)

El disseny de l’espai escènic i els seus marges és un mètode en sí mateix que contribueix a fer possible la comunicació entre qui emet i qui rep els missatges.

En les arts escèniques parlem de directores, dramaturg, públic, actors, públic-actor, dissenyadores d’escena, productor, tècniques, però fàcilment podriem fer un paral·lisme entre aquest grup i el conjunt de professionals que formen el sistema educatiu.

La dramatúrgia per la pedagogia, el dramaturg per la directora (i pel mestre). L’actor, també pel mestre i el públic per l’alumnat. I el públic-actor?

Continue reading “DISSENY ESCÈNIC COM A EINA I ESTRATÈGIA EN L’ESPAI EDUCATIU/ CANVIS DE MODELS (I)”

DISSENY ESCÈNIC COM A EINA I ESTRATÈGIA EN L’ESPAI EDUCATIU/ CANVIS DE MODELS (I)

ESCENOGRAFIA DE PROTESTA

Les demostracions de l’imaginari visual d’una comunitat s’evidencien als espais on aquesta hi fa vida. Si parem a mirar el món urbà contemporani, possiblement podria extreure’s alguna conclusió sobre la relació entre l’imaginari estètic d’una comunitat i la seva manera d’exercir la protesta públicament o, sinó en protestar, en la seva manera de reivindicar.

Olympia 1968

 

Continue reading “ESCENOGRAFIA DE PROTESTA”

ESCENOGRAFIA DE PROTESTA