DISSENY I TERRITORI

El disseny, bé com a procès, bé com a resultat, ens envolta i condiciona constantment. Els nostres hàbits i la nostra vida es veuen condicionats i modificats pels espais que ocupem i els objectes que utilitzem i la possibilitat d’intervenir sobre aquests és una via per arribar als objectius que puguem proposar-nos, com per exemple, millorar la nostra qualitat de vida i fer-ho en l’entorn que triem.

D’altra banda, el lloc on vivim, el nostre territori envolvent, determina també les nostres accions, el nostre ritme, les nostres possibilitats de créixer, la nostra estabilitat, les nostres relacions, el nostre estat d’ànim i molts altres punts que queden subjugats a l’elecció, si hem pogut escollir-ho, de viure al lloc on ho fem.

Així doncs, des d’una perspectiva de respecte i de deute amb el territori, el concepte de Disseny i Territori, caminant de la mà del moviment slowdesign, proposa treballar el territori en clau dissenyística per tal de desenvolupar projectes win-win-win, és a dir, on hi guanyi el disseny com a eina, el territori com a agent a preservar i l’usuari com a habitant saludablement actiu i lliure.

DISSENY I TERRITORI

HA DE DEPENDRE EL LLENGUATGE ESTÈTIC DE LES POSSIBLES REFERÈNCIES DELS RECEPTORS? (Com passa amb el llenguatge verbal)

El llenguatge escenogràfic es composa mitjançant símbols i signes emesos pels creadors i reconeixibles, o no,  pel públic.

Quan un creador escenogràfic utilitza el llenguatge no verbal per a composar el context on es desenvolupa l’acció, coneix el seu receptor i el seu llenguatge, o si més no, hauria de tendir a intentar-ho. Com a resultat, el creador genera contextos que prenen els referents del públic per tal de comunicar-los el que el projecte necessita que sigui transmés.

slide_ratafia-604x270

Continue reading “HA DE DEPENDRE EL LLENGUATGE ESTÈTIC DE LES POSSIBLES REFERÈNCIES DELS RECEPTORS? (Com passa amb el llenguatge verbal)”

HA DE DEPENDRE EL LLENGUATGE ESTÈTIC DE LES POSSIBLES REFERÈNCIES DELS RECEPTORS? (Com passa amb el llenguatge verbal)

DISSENY ESCÈNIC COM A EINA I ESTRATÈGIA EN L’ESPAI EDUCATIU/ CANVIS DE MODELS (II)

Sembla, escoltant una part dels receptors de projectes escènics, que ens trobem en un moment de difícil connexió lingüística, i no fico al sac tot tipus de projectes escènics sinó que penso sobretot en projectes de creadors que s’esforcen en generar propostes alternatives, molt creatives, innovadores i tant diferents com necessàries.

En alguns casos, entre creador i receptor hi ha un esboranc que dificulta la transmissió de missatges. Ens trobem en que part del públic habitual de les arts escèniques no ha connectat amb la manera de transmetre de les noves dramatúrgies o els nous formats i, cansats o poc incentivats per intentar-ho -i amb molt dret- s’han desconnectat d’aquests nous projectes.

Continue reading “DISSENY ESCÈNIC COM A EINA I ESTRATÈGIA EN L’ESPAI EDUCATIU/ CANVIS DE MODELS (II)”

DISSENY ESCÈNIC COM A EINA I ESTRATÈGIA EN L’ESPAI EDUCATIU/ CANVIS DE MODELS (II)

DISSENY ESCÈNIC COM A EINA I ESTRATÈGIA EN L’ESPAI EDUCATIU/ CANVIS DE MODELS (I)

El disseny de l’espai escènic i els seus marges és un mètode en sí mateix que contribueix a fer possible la comunicació entre qui emet i qui rep els missatges.

En les arts escèniques parlem de directores, dramaturg, públic, actors, públic-actor, dissenyadores d’escena, productor, tècniques, però fàcilment podriem fer un paral·lisme entre aquest grup i el conjunt de professionals que formen el sistema educatiu.

La dramatúrgia per la pedagogia, el dramaturg per la directora (i pel mestre). L’actor, també pel mestre i el públic per l’alumnat. I el públic-actor?

Continue reading “DISSENY ESCÈNIC COM A EINA I ESTRATÈGIA EN L’ESPAI EDUCATIU/ CANVIS DE MODELS (I)”

DISSENY ESCÈNIC COM A EINA I ESTRATÈGIA EN L’ESPAI EDUCATIU/ CANVIS DE MODELS (I)

“Being creative is not so much the desire to do something as the listening to that which wants to be done: the dictation of the materials.” 

Anni Albers

“As basic rules of language must be practiced continually, and therefore are never fixed, so exercises toward distinct color effects never are done or over. New and different cases will be discovered time and again.”

Joseph Albers

Continue reading “…”

ESCENOGRAFIA DE PROTESTA

Les demostracions de l’imaginari visual d’una comunitat s’evidencien als espais on aquesta hi fa vida. Si parem a mirar el món urbà contemporani, possiblement podria extreure’s alguna conclusió sobre la relació entre l’imaginari estètic d’una comunitat i la seva manera d’exercir la protesta públicament o, sinó en protestar, en la seva manera de reivindicar.

Olympia 1968

 

Continue reading “ESCENOGRAFIA DE PROTESTA”

ESCENOGRAFIA DE PROTESTA

DISSENY DEL PRELUDI I L’EPITAFI

En determinat moment, em plantejava si tenia sentit treballar la prèvia i el post-espectacle en termes de disseny escenogràfic de la mateixa manera que ho feia per al temps que durava l’espectacle teatral, diguem-ne en aquest cas, el moment central de l’experiència escènica.

Si parlem de creació de contextos, al context s’hi arriba en un estat determinat pel que hem viscut anteriorment i, per la mateixa regla, en sortir del context controlat s’entra en un altre estat que també afecta la nostra percepció sobre el que acabem de viure en l’espai de temps anterior.

Continue reading “DISSENY DEL PRELUDI I L’EPITAFI”

DISSENY DEL PRELUDI I L’EPITAFI