LA LLEGENDA DE GUILLEM TELL_espanyol

Según las leyendas, Tell era un habitante de Bürglen (pueblo del cantón suizo de Uri), ballestero, famoso por su puntería, de finales del siglo XIII y principios del XIV. En aquella época, la Casa de Habsburgo se había anexionado recientemente algunos cantones suizos en su intento de conseguir la contigüidad territorial entre sus posesiones en el alto Rin y las del Tirol.

Cierto día en el que Guillermo Tell, que hasta entonces no había desarrollado ninguna actividad política, pasaba por la plaza mayor de Altdorf acompañado por su hijo, rehusó inclinarse en señal de respeto ante el sombrero instalado en la plaza simbolizando al soberano de la Casa de Habsburgo.

Continue reading “LA LLEGENDA DE GUILLEM TELL_espanyol”

Advertisements
LA LLEGENDA DE GUILLEM TELL_espanyol

ZONING AND MULTISENSORY PERCEPTION

I want to be clear that the audience that is discussed here is not a group of people who have any involvement in the creative process of the scenography work, but instead participate in the finished product.

The scenery will help the audience to understand how they relate to the play work.

The zoning of the space usually places the viewers interacting, in a more or less evident way, with elements which are distributed around the performing space: the stage, seats, or some objects. The illumination of certain areas and/or the addition of sound, helps to direct attention to the areas of interest. At other times, the actors themselves will lead the people to consider the position they should take. Finally, the very architecture and topography of the place has the power to inform the audience.

Continue reading “ZONING AND MULTISENSORY PERCEPTION”

ZONING AND MULTISENSORY PERCEPTION

HA DE DEPENDRE EL LLENGUATGE ESTÈTIC DE LES POSSIBLES REFERÈNCIES DELS RECEPTORS? (Com passa amb el llenguatge verbal)

El llenguatge escenogràfic es composa mitjançant símbols i signes emesos pels creadors i reconeixibles, o no,  pel públic.

Quan un creador escenogràfic utilitza el llenguatge no verbal per a composar el context on es desenvolupa l’acció, coneix el seu receptor i el seu llenguatge, o si més no, hauria de tendir a intentar-ho. Com a resultat, el creador genera contextos que prenen els referents del públic per tal de comunicar-los el que el projecte necessita que sigui transmés.

slide_ratafia-604x270

Continue reading “HA DE DEPENDRE EL LLENGUATGE ESTÈTIC DE LES POSSIBLES REFERÈNCIES DELS RECEPTORS? (Com passa amb el llenguatge verbal)”

HA DE DEPENDRE EL LLENGUATGE ESTÈTIC DE LES POSSIBLES REFERÈNCIES DELS RECEPTORS? (Com passa amb el llenguatge verbal)