ESCENOGRAFIA MULTISENSORIAL. L’EXEMPLE EN GUILLEM TELL, L’ÒPERA.

Intentar narrar sense parlar, sense cantar, sense ballar: només a través del gust i el tacte. Situem-nos en un context teatral. Estem en l'espectacle d'òpera Guillem Tell (Wilhelm Tell en la seva versió original). La narració es desenvolupa mitjançant el cant i el moviment: veiem i escoltem. Tot plegat es dóna en un espai dissenyat [...]

Anuncis

EL DISSENYADOR ESCÈNIC COM A INTÈRPRET I PRESERVADOR DE LA CULTURA LOCAL: SLOWDESIGN

El dissenyador s’entén com el professional capaç de trobar solucions reals creatives. El dissenyador que s’emmarca en el quadre del slowdesign, a més a més, busca aquestes solucions creatives tenint en compte utilitzar les eines que el territori i la societat que l’habita, incloent-hi la seva cultura, hàbits, història i demés, en rebin un benefi ci [...]

DISSENY I TERRITORI

El disseny, bé com a procès, bé com a resultat, ens envolta i condiciona constantment. Els nostres hàbits i la nostra vida es veuen condicionats i modificats pels espais que ocupem i els objectes que utilitzem i la possibilitat d’intervenir sobre aquests és una via per arribar als objectius que puguem proposar-nos, com per exemple, [...]

HA DE DEPENDRE EL LLENGUATGE ESTÈTIC DE LES POSSIBLES REFERÈNCIES DELS RECEPTORS? (Com passa amb el llenguatge verbal)

El llenguatge escenogràfic es composa mitjançant símbols i signes emesos pels creadors i reconeixibles, o no,  pel públic. Quan un creador escenogràfic utilitza el llenguatge no verbal per a composar el context on es desenvolupa l'acció, coneix el seu receptor i el seu llenguatge, o si més no, hauria de tendir a intentar-ho. Com a [...]