PERCEPCIÓ ANIMAL, COMUNICACIÓ HUMANA.

La percepció animal es basa en la recepció d’estímuls a través dels diferents òrgans sensorials. Com més estímuls som capaços de desxifrar, més informació tenim respecte al que se’ns presenta.

Com en tot sistema comunicatiu, per transmetre un missatge entre emissor i receptor cal un calaix de referències comunes que ens permetin descodificar signes i símbols de manera que la informació arribi tan fidelment com es pugui.

Què passa si ens privem d’una part d’aquesta potencialitat receptora negant la percepció a través d’algun dels òrgans. Bé sigui per causes volgudes o no, evitables o no, el fet de privar-nos la percepció, buida el missatge d’una part del seu contingut.

L’olor que som capaços de donar a un espai ens el determina tant o millor que les paraules que poden descriure’l. Les dimensions les podem veure amb els ulls, sentir a través de la pell: sentir-ne la fredor de la majestuositat i la calidesa de la cambra petita. Podem donar-li el gust salat de l’aire de mar que hi topa a les façanes o el gust de pedra que ens deixa la boca freda i esgarrifada.

A més estímuls rebuts, més bona informació? Més clara? Probablement no.
A un sol estímul ben efectuat, informació completa? Probablement no.

No sé fins a quin punt o des de quin punt podem comunicar estèticament, és a dir, a través d’allò que podem percebre a través de tots els sentits, però també probablement, em sembla que cal explorar aquesta via, no només per curiositat sinó per justícia i per responsabilitat social, ecològica i territorial.

Al tema doncs.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s