I ZANNI. FASE 1 (2/3)

‘CONSTRUCCIÓ DE PERSONATGE. PROCÉS-PROCÉS-PROCÉS. REFERENTS CLÀSSICS. MATERIAL. RAW-RAW-RAW.

ARQUETIPS

IZANNIfaldilla.png

CONTEMPORANEïTAT. MEDI. REFERENTS TERRITORIALS.
COMUNICACIÓ CREADORES ESCÈNIQUES – PÚBLIC/ CO-CREADORES.


La Comedia dell’arte és un gènere teatral que es desenvolupa a partir de mitjan segle XVI a Itàlia i que es caracteritza pel seu caràcter improvisador i els seus personatges originals. En aquest gènere és el conjunt de característiques fixes de cada personatge i el coneixement que els actors tenen d’aquests models el que fa caminar la trama argumental d’acord amb les idees sorgides durant el procés creatiu. Qualsevol pot trobar fàcilment molta i molt diversa informació sobre la Comedia dell’arte i fàcilment veurà que hi ha un grup de caràcters definits com a I ZANNI (traducció italiana d’ “els servents”) i les particularitats de cada un dels seus membres, un per un.

Escollit el tema, els Zanni de La comedia dell’arte, conegudes les particularitats dels caràcters i prenent el territori en el seu tot com a llenguatge, comença l’exercici de comunicar I ZANNI per als qui vivim el 2016 i coneixem les Terres de Lleida i el que en elles recau.

Trobar en les referències territorials materials, formes, colors i maneres de treballar-ho tot plegat que permetin bastir unes frases i relacions desxifrables que expliquin els caràcters de la Comedia dell’arte.

Els servents Brighella, Colombina, Arlecchino i Pedrolino entesos des de l’arquetip clàssic. Tres personatges masculins i un de femení transportats a la contemporaneïtat amb aquella mateixa manera d’entendre cada característica.

Així doncs, tenim un servent, un treballador més viu i espavilat que els altres, aquell qui vendria la padrina per dos rals. Segons l’arquetip, un personatge originari d’un espai concret de la Itàlia del XVI abillat amb barret fosc i preparat per fugir lluny si cal.

Un altre servent, menys intel·ligent però tant pobre i fanfarró com l’anterior, vestit a pedaços romboïdals i apreciat pel seu sentit de l’humor. Bigotis allargassats i pretensions donjoanistes. I en últim lloc, enamorat del personatge femení d’entre els servents.

El personatge femení, servent de la filla de l’amo i del Zanni principal, el seu amant. No funciona ni apareix per ella mateixa, no es presenta sense supeditar-se a un d’aquests tres personatges doncs sense ells no és. La pubilla, sotmesa i encaixonada a l’estereotip esperat.

El servent innocent i covard. Servicial i ridícul. Amable i desprestigiat.

Podem identificar aquests personatges entre les quatre peces mostrades? I, pot algú no coneixedor del territori i, per tant, del seu llenguatge cultural, desxifrar al mateix nivell que algú que si que n’és, els mateixos símbols?

I avui? A qui corresponen aquests arquetips? Podem trobar-ne els símils en la comunitat ponentina contemporània?

Advertisements
I ZANNI. FASE 1 (2/3)

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s