I ZANNI. Introducció (1/3)

Durant el mes de desembre es pot veure al Cafè del Teatre de l’Escorxador de Lleida el projecte I ZANNI dins el marc de la Mostra d’Arts Escèniques Josep Fonollosa.

i-zanni_blog

Referents populars. Comedia dell’arte. Zanni. Arlecchino. Brighella. Colombina. Pedrolino.

(Territori. Ponent. Paisatge. Artesania. Referents populars. Nick Cave. Kukeri. Post-escenografia. Arts escèniques. Disseny escènic. Ecologia. RRR.)

El projecte és fruit i mostra d’un procés de recerca i, com a tal, busca respostes a preguntes més o menys concretes que ara mateix sento que cal exposar més explícitament o, el que ara mateix hauria de dir-ne “exposar en llenguatge verbal escrit”.

Cal començar per explicar que I ZANNI es divideix en dues fases de treball i que cada una d’elles consta del seu període expositiu. Si bé totes dues fases formen part d’un únic projecte i ambdues parteixen d’un origen comú: el territori, cadascuna és el resultat d’una pregunta diferent.

En el primer dels casos, corresponent a la fase 1 que s’exposa al CdT de l’Escorxador, la pregunta es concentra en la potència comunicativa de l’estètica associada a un territori. Desglossant aquestes paraules, estic parlant de veure com de real i eficaç és l’ús del conjunt de símbols i signes estètics en la transmissió de missatges entre habitants o coneixedors d’un territori concret que en aquest cas són les terres de Lleida. És a dir, com totes les representacions que podem percebre a través de qualsevol del sentits, com ara la vista o l’olfacte, tenen la capacitat ,o no, de ser portadores de missatge.

D’altra banda, en la fase 2, es qüestiona el grau de responsabilitat ecològica que una escenògrafa té com a creadora, partint de les tres premisses següents:

  1. Si l’entorn on vivim ja no és sostenible ecològicament, no podem parlar de sostenibilitat, per tant, no n’hi ha prou amb la tríada reduïr, reutilitzar i reciclar (RRR).
  2. No hi ha ecologia sense pedagogia.
  3. Conéixer per estimar, estimar per respectar, respectar per protegir.

Per expressar aquestes preguntes des del llenguatge estètic, calia trobar un tema de fons que permetés apel·lar, no només al públic general, sinó també al professional de la creació escènica. Feia falta trobar un terreny suficientment conegut i, preferentment, de l’àmbit escènic per on començar a buscar referències.

La Comedia dell’arte, com a gènere popularitzat des dels clixés i els arquetips, permetia ser aquesta primera invitació a llegir el projecte i, I ZANNI (traduït de l’italià com “els servents”), el conjunt de caràcters que permetien recodificar el llenguatge des dels referents clàssics del gènere fins a la contemporaneïtat, mitjançant les paraules estètiques del territori.

Advertisements
I ZANNI. Introducció (1/3)

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s