EL DISSENYADOR ESCÈNIC COM A INTÈRPRET I PRESERVADOR DE LA CULTURA LOCAL: SLOWDESIGN

El dissenyador s’entén com el professional capaç de trobar solucions reals creatives.

36-BallBastons.jpg

El dissenyador que s’emmarca en el quadre del slowdesign, a més a més, busca aquestes solucions creatives tenint en compte utilitzar les eines que el territori i la societat que l’habita, incloent-hi la seva cultura, hàbits, història i demés, en rebin un benefi ci tant sigui directe com indirecte. Tant és així, que les propostes sorgides des del moviment slowdesign solen tenir unes característiques comunes que van des de la concepció del disseny com un sol projecte global, en tant que contempla l’existència d’una coherència dissenyística que va des de la cadira on seiem i en com l’utilitzem fins a la tipografia de la portada del diari que llegim, i donat que s’entén que cada problemàtica té diferent solució tenint el compte els seus usuaris concrets, el lloc concret on s’esdevé o el moment on es troba, al mateix temps que es dóna per suposat que la millor solució és sempre la més senzillament efi cient.

Alastair-Fuad Luke, un dels teòrics i també màxim impulsor d’aquest moviment, descriu en pocs punts algunes consideracions que defi neixen disseny lent o slowdesign.

  1. Proposa allargar el procés de recer ca i contemplació, fent exàmens de l’impacte real i controlant l’impacte dels mecanismes d’ intervenció.
  2. El disseny i producció de les propostes s’executen amb materials i tecnologies locals o bé són dissenys que donen suport als productors del territori.
  3. Considera especialment la cultura de l’àrea bé com a punt de partida bé per a considerar-ne l’impacte de noves propostes.
  4. Estudia els cicles naturals i els introdueix en el seu procés creatiu i/o resultat.
  5. Procura la pròpia longevitat i sostenibilitat del projecte evitant la seva caducitat i la necessitat de manteniments importants.
  6. Tant en el procés com en el resultat, té especialment en compte la millora del benestar dels seus usuaris.

A banda i donat el context, la introducció d’altres paràmetres, tant en els processos com en els resultats, es fa necessària buscant convertir el disseny en una opció d’economia alternativa real i viable al territori partint de les bases que, en primer terme, el concepte de disseny està generalment malentès i no es confia en la seva capacitat de transformació i millora i en segon terme, que la necessitat d’introduir elements tecnològics i digitals pot contribuir molt favorablement al bon funcionant dels projectes.

Advertisements
EL DISSENYADOR ESCÈNIC COM A INTÈRPRET I PRESERVADOR DE LA CULTURA LOCAL: SLOWDESIGN

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s