DISSENY ESCÈNIC COM A EINA I ESTRATÈGIA EN L’ESPAI EDUCATIU/ CANVIS DE MODELS (II)

Sembla, escoltant una part dels receptors de projectes escènics, que ens trobem en un moment de difícil connexió lingüística, i no fico al sac tot tipus de projectes escènics sinó que penso sobretot en projectes de creadors que s’esforcen en generar propostes alternatives, molt creatives, innovadores i tant diferents com necessàries.

En alguns casos, entre creador i receptor hi ha un esboranc que dificulta la transmissió de missatges. Ens trobem en que part del públic habitual de les arts escèniques no ha connectat amb la manera de transmetre de les noves dramatúrgies o els nous formats i, cansats o poc incentivats per intentar-ho -i amb molt dret- s’han desconnectat d’aquests nous projectes.

Des del punt de vista del disseny escenogràfic, pot detectar-se una falta de connexió entre una tendència estètica utilitzada en els projectes de formats no-convencionals i la massa de públic convencional o el públic esporàdic. Si el problema és que el missatge no arriba o que el context no atrapa o no és confortable, podria plantejar-se un error escenogràfic: un problema en el canal de comunicació i el context.

Així doncs, el paper del dissenyador escènic és un dels que cal ficar sobre la taula per tal d’atrapar, com a mínim, el públic necessari per a fer que els projectes escènics siguin rendibles tant en termes de retorn social ,com de retorn emocional i/o retorn econòmic.

De la mateixa manera, els espais educatius actúen com a canal de comunicació i context.

Si tornem doncs a fer el paral·lelisme, ens podem trobar amb un esquema semblant al següent:

Mentre el missatge l’emet un emissor i no arriba al receptor en bones condicions o hi arriba distorsionat, un dels problemes serà el canal i un altre, el context. Probablement, tant l’emissor com el receptor han d’estar predisposats a realitzar aquesta comunicació però és justament el seu entorn el que pot suggestionar-los a exercir-la millor o pitjor o directament a no fer-ho.

Així doncs, veient que els professionals del disseny escènic podem aportar la nostra tasca en benefici de la comunicació entre el creador escènic i el seu públic (incloient el públic-actor), també podem utilitzar les mateixes eines per a fer el mateix entre mestres i els seus alumnats.

 

Advertisements
DISSENY ESCÈNIC COM A EINA I ESTRATÈGIA EN L’ESPAI EDUCATIU/ CANVIS DE MODELS (II)

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s