DISSENY DEL PRELUDI I L’EPITAFI

En determinat moment, em plantejava si tenia sentit treballar la prèvia i el post-espectacle en termes de disseny escenogràfic de la mateixa manera que ho feia per al temps que durava l’espectacle teatral, diguem-ne en aquest cas, el moment central de l’experiència escènica.

Si parlem de creació de contextos, al context s’hi arriba en un estat determinat pel que hem viscut anteriorment i, per la mateixa regla, en sortir del context controlat s’entra en un altre estat que també afecta la nostra percepció sobre el que acabem de viure en l’espai de temps anterior.

Posant un exemple fàcil; entrar a la consulta del metge pot ser una experiència més o menys ben portada segons el que ens trobem a la sala d’espera o segons com haguem arribat allà. De la mateixa manera que el que ens trobem quan en sortim pot afectar en com interpretem el que ens ha dit qui ens ha atés dins la consulta: qui ens hi trobem, com està, si l’espai és sorollós i està atapeït de gent o si, en canvi, és un jardí tranquil amb un camí llarg fins a arribar a la sortida cap al carrer,…

Probablement, treballar també aquests llimbs entre l’experiència anterior i la posterior pot acabar de provocar reaccions en el receptor de l’obra en la línia que l’equip de creació escènica projectem en preparar l’obra i, encara més, possiblement són espais, especialment en el post-espectacle, on el públic pot fer connexions diferents sobre el que ha viscut i la seva realitat fora de l’espai on ha viscut el cos central del projecte escènic a les que podia fer durant o a les que farà hores més tard -si encara hi segueix connectat-.

En resum: extendre l’experiència escènica més enllà del moment de l’espectacle purament dit. En altres paraules: fondre contextos i naturalitzar els trànsits entre la quotidianitat i el moment purament teatral.

Arribat aquest moment, jo penso que val la pena fer aquest treball, tant perquè són moments prou influents en la percepció que el públic tindrà del que visqui com perquè, possiblement, ens permeti alliberar el cos central de l’espectacle d’aspectes que poden treballar-se en aquests espais limítrofs i, per tant, donar més focus a altres que resideixen en aquella fase central.

Advertisements
DISSENY DEL PRELUDI I L’EPITAFI

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s