ESCENOGRAFIA COMUNICATIVA: CREAR I PERCEBRE ESTÍMULS

Aquest post s’encara a tractar l’escenografia com l’atmosfera o context que facilita i/o enriqueix el missatge, la dramatúrgia, que el dramaturg vol emetre al receptor (i viceversa si arribés el cas).

Partim de diferents premises:

1. El context que es vol generar té com a un dels objectius principals la comunicació i ho fa treballant en l’estimulació i percepció dels sentits, és a dir, el treball de l’univers estètic.

2. Per a que un sistema comunicatiu sigui eficaç cal que el llenguatge entre els participants de l’acte comunicatiu sigui el mateix o, en defecte, sigui suficientment intuïtiu com per a entendre’s.

3. La comunicació no verbal s’estructura també en símbols i signes que, igual que en la comunicació verbal, són propis de cada comunitat o grup i poden ser diferents els uns dels altres.

Així doncs, el projecte escenogràfic seria l’espai físic o espiritual d’on sorgeixen els estímuls que ha de percebre i poder interpretar el receptor a través dels seus sentits.

Quan entre receptor i emissor no es comparteix els mateixos codis, el missatge pot perdre’s, de manera que el que el receptor percep, en el millor dels casos, és un cúmul d’estímuls aparentment buits del missatge d’orígen.

Plantejar-se com a creador escènic si la transmissió del missatge original és l’objectiu primer del projecte escènic sembla que sigui el primer dels punts a prendre en compte.

Si aquest és l’objectiu, sembla que el treball del creador escenogràfic s’hauria de concentrar, en primer lloc, en establir els codis de llenguatge entre ell i els receptors. En segon lloc, potser també en analitzar quins sentits són els més pesants en el moment de percebre estímuls que col·laborin en la transmissió del missatge i en com aquests s’estimulen o s’inhibeixen.

En tot cas, el treball de l’escenògraf sovint tendeix a contemplar-se com un exerici amb final plàstic sense tenir en compte que qui és davant aquest formalisme no deixa de percebre a través dels sentits de l’oïda, el tacte, l’olfacte, el gust ,… pel simple fet d’estar veient-hi ni tampoc tothom percep de la mateixa manera els estímuls que se li presenten.

Aixi doncs, sembla que val la pena parar atenció a la percepció multisensorial en el moment de generar atmosferes i a quines capacitats tenen els receptors del nostre treball de rebre i interpretar els estímuls que nosaltres proposem.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s