DISSENY ESCÈNIC COM A EINA I ESTRATÈGIA EN L’ESPAI EDUCATIU/ CANVIS DE MODELS (II)

Sembla, escoltant una part dels receptors de projectes escènics, que ens trobem en un moment de difícil connexió lingüística, i no fico al sac tot tipus de projectes escènics sinó que penso sobretot en projectes de creadors que s’esforcen en generar propostes alternatives, molt creatives, innovadores i tant diferents com necessàries.

En alguns casos, entre creador i receptor hi ha un esboranc que dificulta la transmissió de missatges. Ens trobem en que part del públic habitual de les arts escèniques no ha connectat amb la manera de transmetre de les noves dramatúrgies o els nous formats i, cansats o poc incentivats per intentar-ho -i amb molt dret- s’han desconnectat d’aquests nous projectes.

Continue reading “DISSENY ESCÈNIC COM A EINA I ESTRATÈGIA EN L’ESPAI EDUCATIU/ CANVIS DE MODELS (II)”

DISSENY ESCÈNIC COM A EINA I ESTRATÈGIA EN L’ESPAI EDUCATIU/ CANVIS DE MODELS (II)

DISSENY ESCÈNIC COM A EINA I ESTRATÈGIA EN L’ESPAI EDUCATIU/ CANVIS DE MODELS (I)

El disseny de l’espai escènic i els seus marges és un mètode en sí mateix que contribueix a fer possible la comunicació entre qui emet i qui rep els missatges.

En les arts escèniques parlem de directores, dramaturg, públic, actors, públic-actor, dissenyadores d’escena, productor, tècniques, però fàcilment podriem fer un paral·lisme entre aquest grup i el conjunt de professionals que formen el sistema educatiu.

La dramatúrgia per la pedagogia, el dramaturg per la directora (i pel mestre). L’actor, també pel mestre i el públic per l’alumnat. I el públic-actor?

Continue reading “DISSENY ESCÈNIC COM A EINA I ESTRATÈGIA EN L’ESPAI EDUCATIU/ CANVIS DE MODELS (I)”

DISSENY ESCÈNIC COM A EINA I ESTRATÈGIA EN L’ESPAI EDUCATIU/ CANVIS DE MODELS (I)

“Being creative is not so much the desire to do something as the listening to that which wants to be done: the dictation of the materials.” 

Anni Albers

“As basic rules of language must be practiced continually, and therefore are never fixed, so exercises toward distinct color effects never are done or over. New and different cases will be discovered time and again.”

Joseph Albers

Continue reading “…”

ESCENOGRAFIA DE PROTESTA

Les demostracions de l’imaginari visual d’una comunitat s’evidencien als espais on aquesta hi fa vida. Si parem a mirar el món urbà contemporani, possiblement podria extreure’s alguna conclusió sobre la relació entre l’imaginari estètic d’una comunitat i la seva manera d’exercir la protesta públicament o, sinó en protestar, en la seva manera de reivindicar.

Olympia 1968

 

Continue reading “ESCENOGRAFIA DE PROTESTA”

ESCENOGRAFIA DE PROTESTA

DISSENY DEL PRELUDI I L’EPITAFI

En determinat moment, em plantejava si tenia sentit treballar la prèvia i el post-espectacle en termes de disseny escenogràfic de la mateixa manera que ho feia per al temps que durava l’espectacle teatral, diguem-ne en aquest cas, el moment central de l’experiència escènica.

Si parlem de creació de contextos, al context s’hi arriba en un estat determinat pel que hem viscut anteriorment i, per la mateixa regla, en sortir del context controlat s’entra en un altre estat que també afecta la nostra percepció sobre el que acabem de viure en l’espai de temps anterior.

Continue reading “DISSENY DEL PRELUDI I L’EPITAFI”

DISSENY DEL PRELUDI I L’EPITAFI

ZONIFICACIÓ I PERCEPCIÓ MULTISENSORIAL

Cal acalarir que, en aquest post, la paraula públic és totalment precisa, excloient així variants com públic-actor, actors externs, actor inconscient,… Així doncs, per públic entenc, almenys aquest cop, aquella persona que, sense haver participat en cap moment del procés creatiu, es troba conscientment davant una peça escènica.

Sembla evident que l’escenografia ens ajuda, com a públic, a intuir com hem de relacionar-nos amb l’obra que se’ns presenta.

La zonificació de l’espai l’acostumem a trobar treballada amb la presència d’elements, més o menys evidents, que es distribuixen per l’espai: escenaris, seients, objectes varis…. També amb la il·luminació de l’espai per sectors o, si hi ha so, dirigint aquest cap a les zones d’interés. En altres ocasions, la pròpia acció actoral serà la qui conduirà el públic a la posició que consideri i, ja en casos aparentment més evidents, la pròpia arquitectura o topografia de l’espai en serà l’orientadora.

Continue reading “ZONIFICACIÓ I PERCEPCIÓ MULTISENSORIAL”

ZONIFICACIÓ I PERCEPCIÓ MULTISENSORIAL

ESCENOGRAFIA COMUNICATIVA: CREAR I PERCEBRE ESTÍMULS

Aquest post s’encara a tractar l’escenografia com l’atmosfera o context que facilita i/o enriqueix el missatge, la dramatúrgia, que el dramaturg vol emetre al receptor (i viceversa si arribés el cas).

Partim de diferents premises:

1. El context que es vol generar té com a un dels objectius principals la comunicació i ho fa treballant en l’estimulació i percepció dels sentits, és a dir, el treball de l’univers estètic.

2. Per a que un sistema comunicatiu sigui eficaç cal que el llenguatge entre els participants de l’acte comunicatiu sigui el mateix o, en defecte, sigui suficientment intuïtiu com per a entendre’s.

3. La comunicació no verbal s’estructura també en símbols i signes que, igual que en la comunicació verbal, són propis de cada comunitat o grup i poden ser diferents els uns dels altres.

Continue reading “ESCENOGRAFIA COMUNICATIVA: CREAR I PERCEBRE ESTÍMULS”

ESCENOGRAFIA COMUNICATIVA: CREAR I PERCEBRE ESTÍMULS