ESCENOGRAFIA MULTISENSORIAL. L’EXEMPLE EN GUILLEM TELL, L’ÒPERA.

Intentar narrar sense parlar, sense cantar, sense ballar: només a través del gust i el tacte.

guillemtell.jpg

Continue reading “ESCENOGRAFIA MULTISENSORIAL. L’EXEMPLE EN GUILLEM TELL, L’ÒPERA.”

Advertisements
ESCENOGRAFIA MULTISENSORIAL. L’EXEMPLE EN GUILLEM TELL, L’ÒPERA.

LA LLEGENDA DE GUILLEM TELL_espanyol

Según las leyendas, Tell era un habitante de Bürglen (pueblo del cantón suizo de Uri), ballestero, famoso por su puntería, de finales del siglo XIII y principios del XIV. En aquella época, la Casa de Habsburgo se había anexionado recientemente algunos cantones suizos en su intento de conseguir la contigüidad territorial entre sus posesiones en el alto Rin y las del Tirol.

Cierto día en el que Guillermo Tell, que hasta entonces no había desarrollado ninguna actividad política, pasaba por la plaza mayor de Altdorf acompañado por su hijo, rehusó inclinarse en señal de respeto ante el sombrero instalado en la plaza simbolizando al soberano de la Casa de Habsburgo.

Continue reading “LA LLEGENDA DE GUILLEM TELL_espanyol”

LA LLEGENDA DE GUILLEM TELL_espanyol

PERCEPCIÓ ANIMAL, COMUNICACIÓ HUMANA.

La percepció animal es basa en la recepció d’estímuls a través dels diferents òrgans sensorials. Com més estímuls som capaços de desxifrar, més informació tenim respecte al que se’ns presenta.

Com en tot sistema comunicatiu, per transmetre un missatge entre emissor i receptor cal un calaix de referències comunes que ens permetin descodificar signes i símbols de manera que la informació arribi tan fidelment com es pugui.

Continue reading “PERCEPCIÓ ANIMAL, COMUNICACIÓ HUMANA.”

PERCEPCIÓ ANIMAL, COMUNICACIÓ HUMANA.

I ZANNI. Introducció (1/3)

Durant el mes de desembre es pot veure al Cafè del Teatre de l’Escorxador de Lleida el projecte I ZANNI dins el marc de la Mostra d’Arts Escèniques Josep Fonollosa.

i-zanni_blog

Referents populars. Comedia dell’arte. Zanni. Arlecchino. Brighella. Colombina. Pedrolino.

(Territori. Ponent. Paisatge. Artesania. Referents populars. Nick Cave. Kukeri. Post-escenografia. Arts escèniques. Disseny escènic. Ecologia. RRR.)

Continue reading “I ZANNI. Introducció (1/3)”

I ZANNI. Introducció (1/3)

EL DISSENYADOR ESCÈNIC COM A INTÈRPRET I PRESERVADOR DE LA CULTURA LOCAL: SLOWDESIGN

El dissenyador s’entén com el professional capaç de trobar solucions reals creatives.

36-BallBastons.jpg

El dissenyador que s’emmarca en el quadre del slowdesign, a més a més, busca aquestes solucions creatives tenint en compte utilitzar les eines que el territori i la societat que l’habita, incloent-hi la seva cultura, hàbits, història i demés, en rebin un benefi ci tant sigui directe com indirecte. Tant és així, que les propostes sorgides des del moviment slowdesign solen tenir unes característiques comunes que van des de la concepció del disseny com un sol projecte global, en tant que contempla l’existència d’una coherència dissenyística que va des de la cadira on seiem i en com l’utilitzem fins a la tipografia de la portada del diari que llegim, i donat que s’entén que cada problemàtica té diferent solució tenint el compte els seus usuaris concrets, el lloc concret on s’esdevé o el moment on es troba, al mateix temps que es dóna per suposat que la millor solució és sempre la més senzillament efi cient.

Continue reading “EL DISSENYADOR ESCÈNIC COM A INTÈRPRET I PRESERVADOR DE LA CULTURA LOCAL: SLOWDESIGN”

EL DISSENYADOR ESCÈNIC COM A INTÈRPRET I PRESERVADOR DE LA CULTURA LOCAL: SLOWDESIGN

ZONING AND MULTISENSORY PERCEPTION

I want to be clear that the audience that is discussed here is not a group of people who have any involvement in the creative process of the scenography work, but instead participate in the finished product.

The scenery will help the audience to understand how they relate to the play work.

The zoning of the space usually places the viewers interacting, in a more or less evident way, with elements which are distributed around the performing space: the stage, seats, or some objects. The illumination of certain areas and/or the addition of sound, helps to direct attention to the areas of interest. At other times, the actors themselves will lead the people to consider the position they should take. Finally, the very architecture and topography of the place has the power to inform the audience.

Continue reading “ZONING AND MULTISENSORY PERCEPTION”

ZONING AND MULTISENSORY PERCEPTION